Quatre fils, uns pocs papers, un parell de teixits i alguna herbeta. Un llibre, o potser una revista –tan fa! A la fi, un grapat de plecs de paper plens d’imatges, de lletres, de formes… i poc més. 

 

Fa falta més per a transmetre un missatge? I si el missatge du implícita una emoció? Què dic una… milers d’elles! Tantes com puguen omplir-nos el cor.

 

Branques no és tan sols una revista; aquesta revista no vol només contar una història: la història te vida pròpia, s’escapa de qui la fa, la pensa i la comparteix. Branques és un bon grapat de persones amb moltes paraules a dins, farcida de tot allò que cada dia ens fa ser qui som: éssers creatius amb ganes de construir un indret més humà i senzill, on la vida fa i nosaltres aprenem.

 

Aquest nou número de Branques arriba després de tot, després d’anys de dol i sentiments en carn viva, però també ens arriba després d’haver aprés una de les lliçons més importants: que som éssers espirituals vivint una experiència terrenal. Som espurnes que s’enlairen, que viatgen i construeixen lligams eteris, febles, potser contradictoris, però sempre honestos.

 

Branques és una visió del món, una xicoteta part de la història, irrellevant o no, això no importa massa. Només importa el gest, l’acció, el fet de voler ser-hi i compartir-la amb tots vosaltres.

 

Veniu, passeu, continuem la història tots plegats…